MIQUEL VILÀ

Miquel Vilà és una persona afable, educada, de maneres suaus. Però també és una persona d’idees clares i fermes. Insisteix en la seva passió per la figuració amb rotunditat i amb arguments i raons ben diversos. Per ell no hi ha altre tipus d’art, si més no, que valgui la pena.

Per l’artista, el retrat és el gènere més difícil. Ell s’hi ha començat a acostar en els darrers anys. I, al seu estudi al barri de Sant Pere, fa l’esforç de mostrar-nos quines són les actituts i els procediments amb que s’encara a un retrat. El veiem, doncs, donant indicacions a la improvisada model que signa aquestes ratlles, i endegant amb determinació un retrat que, d’acabar-se, demanaria d’unes quantes sessions.

Una iniciativa que desagrada a Miquel Vilà son les fundacions privades d’artistes. I, en la conversa amb Lluís Bassat, recorda els advertiments de Josep Pla: “el contribuent ja va molt carregadet”. Pensa Vilà que l’obra s’ha de defensar sola. I que només ella, la seva qualitat, farà que l’artista sigui recordat.

A la conversa sorgeix de nou la humilitat d’un creador plàstic que parla, sense donar-li importància, de la presencia de gravats seus al fons del MOMA (Museu d’Art Modern), de Nova York.

Soledad Gomis. Documental de RTVE, 15/12/2013